FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reproduir el text (d'un escrit). Copiar un manuscrit, un document, una acta, una carta. Copiar música. Reproduir (quelcom) per imitació. Un artista que copia la natura. Copiar una pintura, una estàtua. Imitar servilment. He trobat dos fragments en què aquest compositor copia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició d'ésser humà, natura humana. La malaltia havia esborrat qualsevol vestigi d'humanitat del seu rostre. La humanitat i la divinitat de Crist. Gènere humà. Els mals que afligeixen la humanitat. Compassió per les desgràcies dels humans. Tractar algú amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronunciació en una sola síl·laba de dues vocals que estan en contacte a l'interior d'un mot i que per llur natura no formen diftong. Fenomen que consisteix en la separació espontània d'un sistema col·loidal homogeni en dues fases, constituïda l'una per un gel [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, pagès que gaudia de privilegi militar. Al regne de València, membre de l'estament militar que no havia estat armat. De noble natura. Un corser generós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és sec per natura. Que només es rega amb l'aigua de pluja. Terrenys secans. de secà Que no rep aigua sinó quan plou, s'aplica a les terres de conreu. de secà Que es fa en terres de conreu que no reben aigua sinó quan plou, s'aplica a plantes i fruites. de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'unir o d'unir-se; l'efecte. La unió de l'ànima i el cos. La unió de dues proposicions per mitjà d'una conjunció. La unió conjugal. unió hipostàtica Unió de la natura humana i la natura divina en la persona de Jesucrist, segons el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entre els antics, geni que se suposava que presidia el destí d'algú donant-li bones o males inspiracions. El dimoni familiar de Sòcrates. Personificació indeterminada de forces de la natura o de l'ànima humana. dimoni boiet Esperit inquiet i amoïnador que fa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pensió costa menys que l'altra, tot comprès. Copsar, abraçar, el sentit, la natura, la raó, (d'algú o d'alguna cosa). És un autor ben obscur: jo no el comprenc pas. L'home no pot comprendre Déu. Entendre, capir, explicar-se. Comprendre una llengua estrangera. No comprenc [...]
